NOTÍCIES DE BONAVENTURA ALBERNI

Posted on oct 2, 2014

CaldereroLa família Alberni era força destacada dins d’aquest ofici [calderer] , amb diversos membres que l’havien exercit a Solsona i, després, a Barcelona.

El 17 d’agost de 1692, Bonaventura Alberni, fill de Josep Alberni i de Coloma Ros, va contraure matrimoni amb Teresa Serra, filla d’un ferrer d’Esparreguera. Tres dies abans, Josep Alberni, per «l’amor que tenia al seu fill» Bonaventura, li havia cedit la casa del carrer d’en Gensana. El fill podia ocupar la botiga «ab sa fornal per lo ofici de calderer, lo primer sostre demunt dita botiga […], dos aposientos al segon sostre […] y no més amunt, quedant lo terrat [la tercera planta, la de la porxada] per ús de dit Alberni major». El pare cedia també els estris de la botiga i roba de vestir i de casa, i, a més, prometia fer, en el termini d’un any, «la divisió de dites cases y per això fer les obres necessàries a efecte que son fill pugui decentment habitar aquelles».

…el calderer patí problemes econòmics i aquests es feren públicament evidents en les penyores que li va imposar la Batllia General de Catalunya, i que rebé, com era habitual, el guarda de les penyores, que depenia d’aquella institució.

Hi consta, per exemple, l’any 1698, empenyorat per un deute de deu lliures al matalasser Salvador Prunes; el 1699, per un altre de trenta lliures al tutor dels fills del courer Pere Serdanya, i per un de quinze al mercader Joaquim Salla; l’any 1700, per un deute a l’assaonador Francesc Maydo, i un altre al pagès Josep Cocha (amb penyora d’una capsa de plata amb tres anells, botons d’or i un guardapeu); el 1701, per un deute de cent noranta lliures al batifuller Bartomeu Masachs (amb tres calderes), i per un altre al fuster Josep Bassas (amb una enclusa, dues arquilles i vint-i-quatre olles de ferro); l’any 1707, per un deute de cent setze lliures al mataroní Llorenç Pi, i el 1716, per un de dotze lliures, altra vegada al fuster Josep Borràs. Està clar que l’oficial encarregat de recollir els objectes empenyorats estava ben habituat a visitar la casa de Bonaventura Alberni, ja que, com hem pogut constatar, no deixà de tenir problemes econòmics en tot aquest període.

Alguns dels seus problemes podien venir per causa d’haver-se quedat, de manera poc clara, l’heretat del seu oncle, el sabater Bartomeu Ros «menor», germà de la seva mare, Coloma Ros. Segons Bonaventura Alberni, el sabater Ros «es creia mort y estava absentat molt temps»…

García Espuche, Albert, La Ciutat del Born, 2009, pag. 258- 261