EL FORMATGE I ELS CUCS

Posted on oct 28, 2014

Una imatge de la forma de l’univers segons Menocchio, moliner italià del segle XVI.

Hem dit que és impossible fer talls clars dintre de la cultura de Menocchio (el moliner el “cas” del qual analitza el llibre de C. Ginzburg). Només la nostra mirada retrospectiva ens permet aïllar aquells temes, que ja aleshores confluïen amb les tendències d’una part de l’alta cultura del segle XVI, i que, en els segles següents, s’han tornat patrimoni de la cultura “progressista”: l’aspiració a una renovació radical de la societat, la corrosió des de dintre de la religió, la tolerància. Gràcies a tot això, Menocchio s’inseria en una subtil, retorçada, però molt clara línia de desenvolupament que arriba fins a nosaltres: podem dir que és el nostre avantpassat. Però Menocchi és també el fragment perdut, arribat a nosaltres per casualitat, d’un món obscur, opac, que només per un gest arbitrari podem reconduir a la nostra història. Aquella cultura ha estat destruïda. Respectar en ella el residu indesxifrable que resisteix a tot anàlisis no significa caure en la fascinació idiota d’allò exòtic i incomprensible. Significa simplement fer-se càrrec d’una mutilació històrica de la que nosaltres mateixos en som víctimes. “Res del que ha succeït es perd per a la història” recorda Walter Benjamin. Però “solament a la humanitat redimida li pertany totalment el seu passat”. Redimida, o sigui alliberada.

Ginzburg, Carlo, Il formaggio e i vermi, 1999. pag XXV

Ginzburg, Carlo, Il formaggio e i vermi, 1999. pàg XXV