CHARDIN: ELS CRIATS, LA FRUITA, LA LLUM
Jean Siméon Chardin – La criada que renta.
Chardin no és romàntic com Nan Golding. Observa les persones i les coses al seu voltant, amb afecte i bonhomia, sense l’accent de les passions. Tot i així, la seva serenitat és una altra via per plasmar la presència dels éssers: des de la distància mitja, deixant que es manifestin com són. I des d’aquesta postura, detectar l’instant en que el gest d’un criat o un plat de maduixes troba la seva llum. La meva pel·lícula ha buscat tals il·luminacions – certs moments de silenci dels personatges i, sempre, en com plantejar la llum de cada escena.
La mirada transparent de Chardin no és crítica, no vol emfatitzar una denúncia, però en la seva equanimitat percep l’esforç i el cansament d’una criada que frega o el descosit i les taques de la casaca d’un aprenent. Consigna així a la nostra mirada la tensió de la societat en la que viu, potser de la millor manera: deixant-nos la responsabilitat del judici, mentre ell mateix redimeix aquestes vides amagades deixant constància d’un instant de la seva plenitud.
Español
Català