MARIANNA
Vicky Luengo a un assaig com Marianna.
Que poc sabem de Marianna! Només el que els seus veïns van dir d’ella en un judici. I que era pobre, això és segur. A “La Ciutat del Born” apareixen moltes dones. La vida de la ciutat era tan seva com dels homes, sobretot a les classes populars: venien als mercats i als carrers, produïen puntes assegudes a la porta de casa, es divertien als balls i a les festes de Carnestoltes als carrers. Inclús podien tenir negocis, com Margarida Colomer (la nostra Caterina), la propietària de la taberna dels Fadrins que regentava ella sola perquè el seu espòs estava fugit de la justícia per un desfalc. Però el món dels documents oficials del que es nodreix el llibre de l’Albert Garcia Espuche té molts més rastres de les activitats dels homes que de les dones. I no podia ser d’altra manera, perquè les dones tenien poc poder d’aquell atorga la llei.
Malgrat tot, el segle XVIII és també conegut com “el segle de les dones”: de sobte apareixen en escena, sense acompanyants i sense tuteles. Potser perquè la societat sencera comença a separar-se de l’ordre antic en el que tots, homes i dones, eren abans que res súbdits del Rei i fidels de l’Església. Aleshores, amb el nou segle, homes i dones comencen a veure’s com a individus: cada un amb la seva història, el seu cos, els seus desitjos. La literatura europea s’omple d’extraordinàries figures femenines: la Princesa de Clèves, Madame de Wharens, Moll Flanders, Roxana, Pamela. Dones conscients d’elles mateixes i dels seus objectius, sovint transgresores.
No trobem res comparable a la literatura de la península ibèrica, potser perquè la cultura estava en general més aferrada al gran estil del segle anterior, que dictava encara formes i continguts. Però Barcelona era un port i la documentació de “La Ciutat del Born” demostra que la seva cultura material sí estava en sintonia amb la cultura material més innovadora del temps – el negoci del tabac, per exemple. Així, les heroïnes continentals em podien donar alguna clau per entendre a Marianna, per imaginar qui estava darrera de la seva història. Una història que resumeix les que s’entreveuen en el llibre de l’Albert: un marit podia testar a favor del seu propi fill, deixant a la seva muller la casa en usdefruit durant un any; passat aquest temps la mare tenia que pagar el lloguer al seu propi fill o marxar. I aleshores començava per a ella una altra vida.
Español
Català