NOTÍCIES DE MARIANNA
En el testament del pare, aquest deixava instituït quins serien els tutors i curadors que s’ocuparien de vetllar per l’allotjament, l’alimentació, el vestit, el calçat, l’educació i la salut dels fills. El paper de la mare vídua podia esdevenir secundari, i quedava sovint relegada al rol d’usufructuària dels béns del difunt marit, i amb menys responsabilitat que els tutors sobre la descendència. Aquesta situació era admesa i havia quallat en el món dels llocs comuns: com deia un aforisme català del segle XVII, “lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare”.
García Espuche, Albert, Barcelona 1700, 2010, pag 126, 127.
Español
Català