NOTÍCIES DE VICENÇ DURAN
Escola holandesa del segle XVIII. Interior d’una botiga en Zwolle.
Antoni Pau Duran havia tingut un fill, Joan Pau, fruit del matrimoni amb la seva primera dona, Maria; mentre que amb la seva segona muller, Emerenciana Mora, en tingué sis més (Josep, Marià, Narcís, Francesc, Vicenç i Gabriel) i una filla (Emerenciana). Quatre dels fills van continuar l’art del seu pare: Joan Pau figura com a adroguer el 1673, any en què portava una causa a la cort del veguer contra el mercader Guillem Vergès, que li devia diners; Josep es va casar el 1680 amb Maria Pujades, filla d’un paraire de Sabadell, es va examinar d’adroguer l’any 1681, es matriculà com a mercader el 1695 i es va tornar a casar, aquell mateix any, amb Gertrudis Muxiga, filla del donzell Anton Muxiga i Ginebreda; Marià passà l’examen de mestria el 1684, va tenir un fill adroguer (Salvador) i va morir jove, l’any 1691, i Vicenç es va examinar el 1695…
Mort el germà Marià, Josep Duran havia format companyia amb un altre germà adroguer, Vicenç. Aquest administrà la societat i la botiga del Bornet…
…
Vicenç Duran portà la botiga fins que ho va fer el citat Francesc Pla, esdevingut adroguer. L’any 1709, aquest havia tingut parada una adrogueria al carrer dels Boters, però el 1712 treballava associat a Josep Duran i administrava l’establiment del Bornet. Era del tot lògic, atès que Francesc Pla s’havia casat amb Maria Paula, filla del difunt Marià Duran, i havia esdevingut, per tant, nebot polític de Josep i Vicenç Duran.
Josep Duran va destacar molt per sobre dels seus germans i fou el més brillant adroguer (i un dels mercaders més potents) de la ciutat. Amb la seva destacada empenta, la botiga del Bornet va esdevenir la cúspide de l’adrogueria catalana.
…
Després de molts anys de destacar en aquesta activitat, la companyia dels Duran va aconseguir, el 1702, l’arrendament de l’estanc o monopoli del tabac a Catalunya, en un moment en què el comerç amb aquest producte ja era clau al país. Aquest estanc tenia la seva seu a la casa del Bornet, que va passar a ser el màxim punt de referència de l’importantíssim negoci del tabac. Com hem dit en parlar de l’Hostal de l’Alba, propietat de Josep Duran, és molt possible que parts de la planta baixa, a més de servir com a magatzem de matèria primera i d’elements relacionats amb aquest producte, s’utilitzessin en alguns dels processos de fabricació de tabac.
…
Els Duran utilitzaven, per identificar els seus tabacs, la marca o senyal d’una «torre».
…
Al seu torn, el fill de Vicenç Duran, Josep de Duran i Sala, fou primer cavaller (1727) i després noble (1739, senyor de Fonolleras, Corbera i Quadra de Llor). Més tard, un descendent de Vicenç, Enric de Duran i de Duran, va donar suport a la restauració borbònica (paradoxes de la història i de les famílies!) i, entre 1879 i 1881, va ser alcalde de Barcelona.
García Espuche, Albert; La ciutat del Born, 2009. Pg 238
Español
Català