PASOLINI, LES COSES I EL CINEMA

Posted on oct 13, 2014

Calderers

Els primers records de la vida són visuals. La vida, en el record, es converteix en pel·lícula muda. Tots nosaltres tenim en la ment una imatge que és la primera o una de les primeres de la nostra vida. Aquella imatge és un signe, i, per precisar, un signe lingüístic. Consegüentment, si és un signe lingüístic, comunica o expressa quelcom. Et posaré un exemple, Gennariello, que a un napolità com tu li semblarà exòtic. La primera imatge de la meva vida és una cortina, blanca, transparent, que penja crec que immòbil davant una finestra que dóna a un carreró més aviat trist i fosc. Aquella cortina m’esgarrifa i m’angoixa; però no com alguna cosa amenaçadora o desagradable, sinó com una cosa còsmica. En aquella cortina es reduïa i prenia forma tot l’esperit de la casa en la que vaig néixer. Era una casa burgesa, a Bolonya.

Pasolini, Pier Paolo, Cartes Luteranes, 1997, pàg. 33

A Born hi ha una deliberada exploració del “llenguatge de les coses”. Perquè les “coses” no només generen els nostres records personals, sinó que són a més una reserva de memòria col·lectiva: La desaparició del tamboret del calderer és la desaparició del seu món, no només d’un objecte. El cine m’ha donat els mitjans d’investigar, preguntar, trobar i reconstruir. La sola presència del tamboret ha permès retrobar els gestos, els ritmes, les paraules. Al contrari que un museu – on quedaria neutralitzat, separat de l’experiència i dels cossos – el tamboret en una pel·lícula es re actualitza, torna a la vida. Però té que ser en una pel·lícula de ficció, on l’operació de re-viure no coneix ningun límit, on es poden explorar totes les xarxes de significats i vivències del tamboret i dels cossos que els fan servir – els cossos de generacions de calderers, que van treballar i van somiar sobre ell; els cossos dels actors actuals, que ens els interpreten. En un documental, la voluntat de precisió històrica limitaria la seva presència i el tornaria al museu, certificant així la seva desaparició i la dels homes que treballaren amb ell.