SECRETS D’UNA PEL·LÍCULA

Posted on oct 17, 2014

Making of de BORN

BORN és una pel·lícula construïda a partir de la idea de “fragment”. Com en altres de les meves pel·lícules, el guió, la posició i els moviments de càmera, el muntatge, la composició de l’escena, en suma tots els elements que constitueixen una pel·lícula, estan disposats segons una gran metàfora. En aquest cas, la metàfora del fragment. M’ha semblat una metàfora adequada per una pel·lícula història.

De la història només tenim restes -documents, restes arqueològiques, potser alguna narració oral. Fragments d’una continuïtat -la vida d’un grup o d’un lloc- que ha desaparegut per sempre. Organitzar totes les dimensions de la pel·lícula a partir de la idea de “fragment” és una manera de tenir sempre present allò incomplert i hipotètic de qualsevol narració històrica -llibre o pel·lícula.

La càmera, per exemple, estarà quasi sempre descentrada: quan trobem les restes d’una àmfora antiga podem estar segurs que l’atzar de la història, de la meteorologia i de la geologia no ha retallat polidament els dibuixos que la guarnien. Veurem, al contrari, que hi haurà parts de l’àmfora que falten, que d’altres estan deteriorades, que la línia de fractura passa pel mig d’un dibuix i no pel seu contorn. La càmera seguirà aquest comportament -vigilant que la imatge sigui llegible, clar: el protagonista no estarà al centre del quadre, els moviments no dependran de l’acció, la llum no il·luminarà el protagonista.

El fet d’organitzar tota la pel·lícula a partir d’una metàfora és un joc que permet sortir dels avorrits llocs comuns dels cinema -el guió en tres actes o el muntatge invisible, entre d’altres exemples-, i fer-ho proposant a l’espectador no l’estèril gesticulació d’un ego presumptament genial, sinó un altre joc inventat especialment per a l’ocasió. Tant la repetició acadèmica de les suposades regles del llenguatge cinematogràfic com l’obscuritat del jo que s’expressa, són actituds velles. M’importa trobar terrens nous on entendre’m amb l’espectador, “hipòcrita espectador, el meu igual, el meu germà”. És el més semblant a construir un societat nova.