VICENÇ

Posted on oct 10, 2014

Vicenç Duran en la interpretació de Josep Julien.

A La Ciutat del Born es parla molt de la família Duran: no podia ser d’altra manera, doncs eren un clan amb poder econòmic creixent i per tant van deixar molts rastres en els arxius dels notaris de l’època. El nostre Vicenç és, de fet, la “fusió” dels destins dels germans Josep i Vicenç Duran. És brillant i astut com devia ser en Josep i amant del luxe i del confort com sabem que era en Vicenç – pels inventaris dels seus bens.

A les pàgines del llibre de l’Albert Garcia Espuche, es llegeix amb claredat la història d’un ascens econòmic que, a començaments del segle XVIII, començava a ser el patró de les aspiracions de tota mena de comerciants i incipients emprenedors. Un ascens que acabarà amb l’adquisició d’un títol nobiliari a la generació següent. És un patró que es tornarà clàssic i que nodrirà molta literatura del segle XIX: Balzac, Maupassant o Zola, per exemple.

El caràcter de la burgesia (per dir-ho d’alguna manera) té, històricament, tres elements bàsics: la creativitat emprenedora, la racionalitat despietada – business is business -, i una consciència dissortada. Aquest darrer tret no es refereix tant a un remordiment per la poca compassió en els negocis – una vegada més business is business -, sinó més aviat a la consciència de la vulnerabilitat d’un poder recentment adquirit i sempre fràgil: un moviment de borsa pot acabar amb la fortuna amassada al llarg de tota una vida.

A la literatura del segle XVIII, predominen els dos primers trets: el burgès és l’home nou que està canviant el món i afirmant la nova ètica del treball i del just guany. Amb prou feines alguna novel·la apunta amb claredat a una consciència de la dissort, com La princesa de Clèves (que tot i així està escrita per una aristòcrata i està ambientada a la cort) o les Confessions de Jean Jacques Rousseau. Li dec al fantàstic treball d’interpretació de Josep Julien que en Vicenç Duran habitin les ombres d’una moderna consciència de la fragilitat – en un personatge que, per la resta sembla votat a l’èxit.